Alguns historiadors consideren que els bascos són els únics descendents dels antics pobladors d'Europa anteriors a la invasió dels pobles indoeuropeus. Els recents estudis en arqueogenètica, que intenten desvelar les migracions humanes en l'antiguitat, apunten a una colonització europea, després de l'última gran glaciació (fa 20.000 anys), des de les actuals França i Espanya, per part d'individus amb un ADN mitocondrial el qual és més pròxim al dels actuals bascos. Quelcom que ha avivat aquesta teoria que considera que el poble basc és l'últim reducte d'una Europa preindoeuropea parlant de llengües de tronc basc. Segons aquests estudis en arqueogenètica a partir del 16.000 a.C. el clima va començar a ser més càlid, la qual cosa va propiciar l'expansió dels antics bascos, coneguts també amb el nom de protobascos, pel vell continent. Una expansió, segons aquests estudis arqueogenètics, que va tenir el seu origen al terç nord peninsular i meitat sud de França, on es trobava la civilització francocantàbrica, antecessora, segons aquesta hipòtesi, de l'actual cultura basca; estenent-se al nord fins a Rússia i Escandinàvia, i al sud, al nord d'Àfrica, fins a Tunis.

La investigació de la toponímia prehistòrica europea, segons el professor Theo Vennemann (catedràtic de Lingüística Teòrica i Germanística a l'Universitat Ludwig-Maximilian de Munic), apunta, segons ell, a una expansió protobasca des de la zona pirinenca; ja que indica que hi hi ha noms de rius, valls, llacs i muntanyes les arrels dels quals no són d'origen indoeuropeu i s'assemblen a paraules o arrels basques. Una expansió que va comportar l'extensió del protobasc o basc prehistòric per Europa, atés que els antics bascos, segons Vennemann, van anar donant nom als accidents geogràfics que anaven trobant al seu pas. El substrat (1) basc a la toponímia europea, segons Theo Vennemann, és abundant.

(1) Substrat lingüístic: Influència de la llengua d'un territori sobre una altra llengua que s'assenta a ell.

La paraula basca ibai (ibáy; "riu") dóna lloc a la paraula ibar (ibár; en espanyol "vega") i aquestes arrels es troben a nombrosos rius europeus. A Sèrbia i Montenegro trobem el riu Ibar. A Hessen un riu Ibra. Més al sud d'Alemanya dos rius Ebrach i diversos rius Eberbäche. Ebesberg al peu dels tossals dels Alps. O a Àustria el riu i la ciutat de Ybbs. A França trobem Ivergny, Iverny, Yvré-l'évêque, Ébréon, Évrune, Ebersheim, Yvry-en-montagne i al País Basc Ibarra, Ibarrola, Ibarrekolanda, Ibardin, Aranibar. Sense oblidar el riu Ebre que procedeix del preromà Iber i que va donar nom a tot un poble, els ibers, i a la península ibèrica.

En basc ur significa aigua: Urola, Urura (País Basc); Urofia, Huriel (França); Ourte (Bèlgica); Urwis (Polònia); Ura (Rússia); Aurach, Auerbach, Urach, Urbach (Alemanya); Urula (Noruega).

Prenent com a arrel la paraula basca (h)aran [arán; "vall"] Theo Venneman troba també abundants topònims a Europa, Arundel (Anglaterra), Arendal a Noruega i Suècia. A Alemanya Arnach, Arnsberg, Arnstern, Aresburg i Ahrensburg. També Ohrenbach que antigament es deia Aranbach, a més de l'alt del penyal del negre Palatí, antigament dit Marnstein (o a l'Arnstein). Sense oblidar la Vall d'Aran a la província de Lleida. L'arrel basca Iz- (significa aigua en basc) estaria en la base d'uns 200 rius europeus entre Noruega, Itàlia i Rússia.

Joseba Andoni Lakarra lingüista i investigador de la llengua protobasca rebutja aquesta teoria, atés que, segons ell, Venneman fa servir gramàtica, fonètica i arrels basques actuals, sense tenir en compte que el basc d'avui en dia és molt diferent del que es parlava en la prehistòria. Lakarra ens indica també que l'aglutinació utilitzada a les comparacions lèxiques de Venneman no s'ajusta al basc parlat en la prehistòria, ja que hi ha indicis en l'estudi del protobasc prehistòric que apunten que la llengua basca no era aglutinant o disposava de poca aglutinació.

Venneman, per exemple, utilitza en les seves comparacions l'article -a què no existia en el protobasc, atés que la utilització de l'article (procedeix del demostratiu basc har-) es creu que es va introduir en la gramàtica basca en l'Edat Mitjana, per influència de les llengües romàniques.

No solament Venneman, també altres lingüistes han trobat suposades evidències de substrat basc en llengües molt conservadores al llarg de tota Europa, uns estudis que posteriorment coneixerem.

 

 

 

 

Comparteix aquesta pàgina!