Els indoeuropeus (de què descendeixen els actuals llatins, germànics, eslaus, celtes, grecs...) van arribar a Europa occidental en el 2500 a.C . (segons la "explicació bèl·lica" de la seva expansió) o en el 4500 a.C. (segons la "explicació agrícola"). L'assentament generalitzat dels indoeuropeus a Europa, va donar lloc a què les llengües i pobles germans al basc, que van poder existir a Europa, desapareguessin. Quedant el basc com a únic vestigi lingüístic del passat preindoeuropeu d'Europa.

Art celtaUn dels primers pobles indoeuropeus que es va estendre a Europa van ser els celtes. Alguns filòlegs especialistes en el protocelta (llengua origen de les actuals llengües celtes que ha estat reconstruïda) defensen la teoria del substrat basc d'aquesta llengua, atés que troben paraules que no tenen origen indoeuropeu i veuen en elles un origen protobasc per la seva proximitat amb paraules basques.

Els celtes en assentar-se al centre d'Europa i en el seu camí cap a les illes britàniques, van prendre contacte amb la població europea occidental d'aquella època, que segons aquesta teoria, era parlant de llengües basques. Sent el celta el poble indoeuropeu que més influència basca rebria (sense tenir en compte, clar està, els pobles actuals que rodegen als bascos, com a castellans, aragonesos o gascons, que van sorgir o es van estendre a territoris on la llengua basca era parlada), no sols pel que fa al vocabulari, sinó també, per exemple, en l'adopció del sistema de numeració vigesimal basc (2), en lloc del sistema decimal propi dels pobles indoeuropeus
.

(2) Sistema de numeració vigesimal basc: si bé en castellà se compta de deu en deu (sistema decimal) com a la resta de llengües indoeuropees (exceptuant les llengües celtes). En basc, al contrari, es compta de vint en vint. Vint es diu hogei (óguey); trenta es diu hogeita hamar (oguéitamár; "20 i 10"); quaranta, berrogei (berróguey; "dues vegades 20"); cinquanta, berrogeita hamar (berroguéitamár; "dues vegades 20 i 10"); seixanta, hirurogei (irúroguéy; "tres vegades 20"); setanta, hirurogeita hamar (irúrogueitamár; "tres vegades 20 i 10"); vuitanta es diu laurogei (lauróguey; "quatre vegades 20"); noranta, laurogeita hamar (laurógueitamár, "quatre vegades 20 i 10"); i cent es diu ehun (é-un).

Un sistema vigesimal que segueix vigent en moltes llengües celtes. Restes d'aquest sistema vigesimal es troben també en el danès, en el francès i en un dialecte del berber, el tatxelhit. En l'anglès medieval, encara, es podien trobar restes d'aquest sistema vigesimal, a causa del substrat celta, al dialecte normand del francès o també a causa de les invasions escandinaves (daneses) que van portar a les illes britàniques aquest sistema. Sobretot el gaèlic irlandès posseeix paraules l'etimologia de les quals no es pot explicar a través de la resta de les llengües indoeuropees. L'etimologia d'aquestes paraules només rep llum quan es pot establir connexió amb alguna paraula basca.

 

Protocelta
Celta Irlandès
Celta Gal·lès
Basc
Català
*Karri
Carrac
Carreg
Harri
Pedra
Adarc
Adar
Banya
*Esok-
Eo
Eog
Izokin
Salmó
Ainder
Andere
Dona

 

 

 

 

Comparteix aquesta pàgina!

 

 

 

 

La Història del Basc continua a la pàgina següent >> Teoria bascocaucàsica