Segons alguns lingüistes el basc està emparentat amb les llengües caucàsiques, sobretot amb el georgià i el daguestànic, en general, des d'un punt de vista gramatical (comparteixen el ser llengües aglutinants [3], ergatives [4] i amb el mateix sistema declinatiu).
Aquesta relació no es troba totalment demostrada, perquè en l'actualitat, no tenim la llengua protocaucàsica, origen de les actuals llengües del Caucas, per poder realitzar una comparació exhaustiva amb el protobasc, i dirimir, d'aquesta manera, si en un passat remot van formar part d'un mateix grup lingüístic. Si bé el desenvolupament del protobasc, 
o basc anterior a l'arribada dels romans, està molt avançat; en el cas de les llengües caucàsiques ens trobem amb moltes dificultats. Encara que en les llengües caucàsiques del sud (entre elles el daguestànic i el georgià) es percep clarament que formen part d'un mateix grup; les llengües del nord del Caucas, tanmateix, són molt diferents entre si i respecte a les meridionals, la qual cosa dificulta el desenvolupament de la llengua protocaucàsica.
La teoria bascocaucàsica, que parla d'un origen comú dels bascos i dels pobles caucàsics, disposa de dues hipòtesis quant al punt de partida de l'emigració. La primera, la més antiga, que considera que caucàsics van emigrar fins a la zona pirinenca en èpoques antigues, sent els bascos descendents d'aquests emigrants caucàsics. I la segona, la més recent, i basada en els estudis en arqueogenètica, que parla d'una suposada expansió protobasca a Europa després de l'última gran glaciació, considerant com a punt de partida el sud de França i nord d'Espanya; sent els caucàsics descendents d'aquests protobascos que van emigrar al Caucas.
Com amablement va indicar el professor Peter Forster a aquest lloc web (Peter Forster va ser responsable de les investigacions en arqueogenètica dutes a terme per la Universitat de Cambridge, que apuntaven a una expansió protobasca a Europa després de l'última gran glaciació), els caucàsics són molt més diversos que els bascos, per la qual cosa no sembla que hi hagi una clara relació entre els uns i els altres; però s'haurà d'esperar a més dades genètiques d'Europa oriental per donar una resposta definitiva a aquest suposat origen comú.
(3) Llengua Aglutinant: cada paraula conté diversos components apegats, cadascú amb el seu significat, però la unió entre els components es fa de manera que aquests mantenen la seva forma, sense alterar-la, la
qual cosa permet segmentar la paraula amb facilitat. En basc, que és una llengua aglutinant, gizon(guíson) és "home", -aren és "del" i -a és l'article; gizonarena (guisónarená) significarà "el de l'home", amb la qual cosa cada tros de la paraula s'apega a la resta, s'aglutina, sense patir variació, cosa que facilita la segmentació de la paraula en els seus components amb significat propi.
(4) Ergativitat del basc: la llengua basca distingeix gramaticalment el subjecte intransitiu del subjecte transitiu o actiu. En "l'home ve" el subjecte es diu "gizona" (guisóna), però en "l'home veu" el subjecte es diu "gizonak" (guisónak). El subjecte actiu rep una marca, anomenada marca d'ergatiu o actiu, que és concretament una -k final.
Gizona etorri da (guisóna etórri da) ::: l'home ha vingut. En basc el subjecte intransitiu no rep marca.
Gizona ikusi du (guisóna ikúsi du) ::: ha vist l'home. En basc l'objecte de verb transitiu no rep marca.
Gizonak ikusi du (guisónak ikúsi du) ::: l'home ha vist. En basc el subjecte transitiu sí que rep marca.
El comportament del basc, la construcció ergativa, és excepcional en el món i més excepcional encara a aquesta part del món. Quasi totes les llengües caucàsiques, i cadascuna de manera diferenciada, utilitzen també la construcció ergativa, aquest peculiar tret tipològic de les anomenades "llengües d'ergatiu".
En basc el verb concerta amb el subjecte, com en català, però a més amb l'objecte directe i amb l'objecte indirecte. La forma verbal varia si jo dono una cosa o si dono diverses (objecte directe), si els hi dono a vostè o si els hi dono a ell, etc. (objecte indirecte). És a dir, que el verb canvia segons la persona i el nombre del subjecte, del complement directe i del complement indirecte. Per exemple, en el verb auxiliar dizkiozu (diskí-osú), que significa "els hi has", les lletres -zki indiquen que són diversos els objectes, la lletra -o que el beneficiari és tercera persona del singular i el -zu que el subjecte és tu. Aquesta curiosa forma de conjugar els verbs només es coneix en el món, en les llengües caucàsiques del nord-oest i del sud, i en el basc. Una altra similitud entre el georgià i el basc és la utilització del sistema vigesimal, fins i tot l'ordre de col·locació dels components de cada xifra és el mateix. No obstant això, la fonètica de les llengües caucàsiques és totalment diferent de la basca, sent el nombre de consonants que posseeixen molt superior.
Comparteix aquesta pàgina!
La Història del Basc continua a la pàgina següent >> Teoria bascoarmènia