La lingüística, actualment, no considera prou provades cap de les anteriors teories i continua classificant al basc com a llengua aïllada (5).

(5) Llengua aïllada: és aquella llengua natural per a la que no s'ha provat cap parentiu amb una altra llengua viva o morta, i a més no pertany a cap família de llengües (és a dir, ella és l'única membre de la seva família). L'ainu, el japonès, el sumeri així com el basc, són exemples de llengües classificades com aïllades.

Lingüistes com Joseba Andoni Lakarra i Larry Trask, tenint en compte els resultats de les investigacions dutes a terme per a la reconstrucció del protobasc (6), indiquen que les teories anteriorment analitzades no posseeixen cap base i consideren també al basc com a llengua aïllada. Si en el passat va formar part d'un grup de llengües anterior a l'expansió indoeuropea, aquelles llengües van desaparèixer i no va quedar rastre d'elles, atés que no consideren prou provat que existeixi cap substrat lingüístic emparentable amb el basc fora del País Basc, zona pirinenca i meitat sud de França.

Les relacions amb aquestes llengües amb què s'ha volgut emparentar al basc es degueren donar hipotèticament en l'època neolítica, i, sobretot, en la prehistòria. Erròniament, segons Trask i Lakarra, en la majoria de les ocasions, per realitzar les comparacions, s'utilitzen paraules basques d'origen llatí, celta i, fins i tot, àrab, o paraules basques en la seva forma actual quan el lèxic basc, com en totes les llengües, ha evolucionat molt al llarg de la història.

Mentre el basc actual és una llengua aglutinant en què en una sola paraula es poden aglutinar diferents significats; el basc inicial o protobasc, parlat en la prehistòria, segons Lakarra, dóna senyals d'haver estat una llengua sense o amb poques declinacions i aïllant, és a dir, cada paraula posseïa un significat diferenciat tal com ocorre en vietnamita.

En protobasc els noms i adjectius eren sobretot bisíl·labs i els verbs eren monosil·làbics. En el basc actual, per contra, a causa de l'aglutinació, es poden trobar paraules compostes per més de deu síl·labes. Mentre en el basc actual el verb va al final de la frase; en protobasc el verb anava al principi.

El basc actual i el protobasc eren llengües molt diferents tant lèxica, sintàctica com gramaticalment. Per tant, per realitzar qualsevol comparació amb altres llengües s'ha de tenir en compte el protobasc en les seves diferents fases d'evolució, si es vol realitzar una comparació seriosa i exhaustiva, quelcom que fins a la data, segons Lakarra i Trask, poques vegades s'ha realitzat.

 

 

 

 

Comparteix aquesta pàgina!