El basc posseeix préstecs poc nombrosos d'altres idiomes com l'àrab, germànic o celta. Va estar en contacte amb el celta, hipotèticament, des del segle VIII a.C. fins als segles II - V d.C. Són topònims celtes les localitats de Lezama, Ultzama, Deba... Aquests són uns exemples de termes en llengua celta, germànica i àrab que s'han conservat fins als nostres dies en el basc:
Basc | Origen | Català |
Tegi |
Celta |
Casa |
Gori |
Celta |
Incandescent |
Erbi |
Celta |
Llebre |
Mendi |
Celta |
Muntanya |
Orein |
Celta |
Cérvol |
Orkatz |
Celta |
Cabirol |
Gerra (werra) |
Germànic |
Guerra |
Azoka (az-zuk) |
Àrab |
Fira |
Alkate (al-qadi) |
Àrab |
Alcalde |
Gutun (kutub) |
Àrab |
Carta, Escapulari |
La llengua que sens dubte va influenciar més al basc va ser la que va arribar fa dos mil anys a terres del País Basc, concretament l'any 196 a.C., el llatí. Va influenciar no sols lèxicament sinó també gramaticalment i morfològicament. Sufixos i prefixos bascos tenen origen llatí i procedeixen de declinacions, sufixos o preposicions llatines.
Es creu que va influenciar també d'una forma considerable en l'aspecte verbal desenvolupant una nova forma de conjugar els verbs, la perífrasi verbal (arrel del verb + morfema temporal + verb auxiliar), que a poc a poc va anar substituint el costum de construir els verbs sintèticament (introduir tots els components que formen part de l'acció en un únic verb).
Actualment pocs són els verbs que es conjuguen sintèticament (només es conserven les formes per conjugar els verbs en present i en passat), la majoria es conjuguen perifràsticament. Alguns investigadors del protobasc indiquen que ja es construïen els verbs perifràsticament abans que arribaren els romans, però a mesura que va anar evolucionant el basc, aquest costum, se va anar generalitzant.
Aquesta influència del llatí en el basc es percep en quelcom tan bàsic per a la conjugació verbal basca com el morfema perfectiu -tu, que prové del participi llatí -tum: en basc (ho) he agafat es diu hartu dut [ har (arrel del verb agafar) + tu (morfema temporal d'acció acabada) + dut (verb auxiliar)]. A continuació s'indica l'exemple de la conjugació d'un mateix verb (jo porto) sintèticament (daramat, forma preromana) i perifràsticament (eramaten dut, forma posterior al començament de la romanització). Els dos verbs conviuen en el basc actual i signifiquen el mateix.
ERAMAN
Portar
VERB SINTÈTIC( NOR? ) Què porto?
Això porto ara: DARAMA-
DARAMAT
(ho) Porto
( NORK? ) Qui ho porta?
Jo (ho) porto: +T
VERB PERIFRÀSTIC VERB IVERB II
AUXILIAR
ERAMATEN DUT
(ho) Porto
ERAMA- arrel del verb Eraman +TEN morfema temporal d'acció inacabada( NOR? )
Què porto?
Això porto ara: DU-
(NORK?)
Qui (ho) porta?
Jo (ho) porto:
+T
El dialecte basc que posseeix més influència llatina és el biscaí o dialecte occidental, a causa d'afrontar a l'oest amb la tribu autrigona, que junt amb l'aquitana van ser les tribus basques que més ràpidament es van romanitzar. La romanització dels aquitans donaria lloc al poble gascó; mentre que la dels autrigons donaria lloc al poble castellà.
Llatí | Basc | Català |
---|---|---|
Pax-Pacem | Bake | Pau |
Cella-Cellam | Gela | Habitació |
Lex-Legem | Lege | Llei |
Tabula-Tabulam | Taula | Taula |
Rex-Regem | Errege | Rei |
Gonna-Gonnam | Gona | Faldilla |
Adventum | Abendua | Desembre |
Hoc hora | Orain | Ara |
Hora est iam | Arestian | Poc abans |
Verbum | Berba (vizcaíno) | Paraula |
Martis Dies | Martitzena (vizcaíno) | Dimarts |
Sabbatu | Zapatu (vizcaíno) | Dissabte |
Dominica Dies | Domeka (vizcaíno) | Diumenge |
Comparteix aquesta pàgina!
La Història del Basc continua a la pàgina següent >> Les glosses emilianenses