Primerament, el que més ha danyat al basc, ha estat que la població bascoparlant no ha posseït una entitat política recent, que l'hagi unit, i que hagi tingut com a llengua oficial el basc. Ja que, històricament, només hi ha hagut dues unitats polítiques dels bascos, i aquestes es van donar en l'època medieval, no sent utilitzada la llengua basca per redactar documents oficials.

La primera d'elles es va donar a partir del segle VII d.C., el Ducat de Bascònia, una època en què els cronistes merovingis ens parlen per primera vegada dels governants dels bascos, designats a aquests cronicons com a Vasconum Dux (Duc vascó). Si bé aquesta unitat política dels bascos, a ambdues bandes del Pirineu, es va començar ja a fonamentar a partir del declivi de l'Imperi Romà, en la segona meitat del segle III d.C.. Una unitat política que es va reafirmar amb el començament de les invasions germàniques a partir de l'any 400, a les quals els bascos, sota el lideratge dels vascons de Navarra, s'uneixen per defensar les institucions i forma de vida romanes, enfront del que els bascos consideraven bàrbars germànics.

Una lluita contra els francs (al nord) i visigots (al sud), que portarà als bascos a aliar-se amb els aquitans romani (8) i a viure en un estat de guerra contínua durant tres segles. L'òptima organització dels bascos i preparació militar de les hosts vascones, van permetre que els territoris pirinencs aconseguïssin ser l'única zona de l'Europa occidental, que després de segles de lluites, no va poder ser totalment sotmesa pels germànics. Tot el que sabem d'aquest període històric és, majoritàriament, gràcies als cronicons francs.

(8) Aquitans romani: es denomina d'aquesta manera als aquitans de parla llatina. Els aquitans de parla basca de la zona novempopulana, van ser assimilats pels vascons a partir del segle VI d.C. A causa de l'aliança basc-aquitana els ducats de Bascònia i d'Aquitània eren governats per un únic dux que governava per a tots ells, podent ser aquest dux d'origen aquità romani o vascó.

A aquesta època basca li devem el desenvolupament del basc comú per a tots els bascos, així com l'extensió, a ambdues bandes del Pirineu, dels actuals termes bascos Euskal Herria i euskaldun, uns termes que no són més que les formes basques de designar les paraules Bascònia i vascó respectivament.

A principis del segle IX, Bascònia, exhausta, es veu sotmesa al nord i sud-est, pels francs carolingis; al sud-oest, pels asturians, hereus del regne visigòtic; i al sud, pels àrabs. No obstant això, en aquest mateix segle, gràcies a l'escàs control per part dels francs de la Navarra muntanyosa, i fruit de l'entesa dels bascomusulmans de la ribera de l'Ebre (Banu-Qasi) i dels vascons de la muntanya de Navarra, sorgirà un senyoriu, que posteriorment seria anomenat regne, a la capital històrica dels vascons, Pamplona.

Un regne que prendria el testimoni del Ducat de Bascònia i es convertiria en el segle XI, a ser un dels regnes europeus més importants, i principal barrera a l'Europa occidental, enfront de l'expansió de l'Islam.

La segona unitat política es va donar, per tant, a través del Regne de Pamplona, anomenat en aquesta època Regne de Pamplona-Nájera, concretament en el segle XI, sota el regnat d'Antso Gartzeitz III.a Nagusia (Sanç Garcés III el Major). Va comprendre tota la població bascoparlant que s'estenia, en aquella època, des de la meitat de Cantàbria fins a l'occident de Catalunya i, al nord, fins a la meitat de Gascunya (exceptuant les minories bascoparlants que habitaven al sud, als territoris de la Ribera de l'Ebre, governats pels musulmans). Encara que el basc era la llengua de la majoria dels subdets (la població de parla llatina a la zona pirinenca era molt minoritària), la llengua basca no es va utilitzar administrativament. Als regnes de Pamplona (segle IX), de Pamplona-Nájera (segles X-XI) i, posteriorment, al Regne de Navarra (nom que va prendre a partir del segle XII), per redactar els textos, es va utilitzar primerament el llatí, després la llengua aragonesa, posteriorment el castellà i, finalment, uns anys abans de desaparèixer com a regne, el gascó.

 

 

 

 

Comparteix aquesta pàgina!