La unitat dels bascos a través del Ducat de Bascònia va anar apagant-se gradualment, caient les seves terres sota domini dels francs al nord i sud-est; dels asturians al sud-oest; i dels àrabs al sud. En el segle IX sorgirà un nou lideratge entre els vascons que anirà substituint gradualment al Ducat de Bascònia com a entitat basca independent, el Regne de Pamplona.

En aquest mateix segle ens trobem a escrits àrabs o a les cròniques d'Alfons III d'Astúries (17), amb topònims que se'ns fan coneguts: Bizcai (Biscaia, "la cima") i Alaban (Àlaba, procedeix del basc medieval laba "el pla", que al mateix temps procedeix del llatí planus; actualment en basc laba es diu laua). S'haurà d'esperar fins al 1025 per poder trobar la primera constatació documental de Guipúscoa ("terra fronterera"), escrita com Ipuçcoa, posteriorment també serà transcrita com Ipuzcaia.

(17) «Alabanque, Bizcai, Alaone et Urdunia, a suis reperitur semper esse possessas, sicut Pampilona, Deeius est atque Berroza» [...]

«Àlaba, Biscaia, Alagón i Orduña, van ser sempre posseïdes pels seus, de la mateixa manera que Pamplona, Deyo i la Berrueza» [...]

L'any 824 Eneko Enekoitz (enéko enekóyts), anomenat en español com Íñigo Íñiguez, que va rebre el sobrenom romanç d'Arista pel seu tremp guerrer, en al·lusió a com agarra de ràpid el foc a les arestes de blat, serà primer senyor i rei de Pamplona o Iruña (18). Donant lloc a la primera dinastia navarresa, la dinastia dels Enekoiztarrak (enékoystarrák), o dit en romanç: dinastia Arista o Íñiga.

Son pare va ser Eneko Xemenoitz (enéko shemenóyts; en espanyol Íñigo Jiménez), oriünd de Bigorra (Bigorre, terres que es troben a la vessant oposada als Pirineus aragonesos, actualment a França), un territori que antany estava poblat per bascos. Sa mare, Oneka, era pamplonesa, va tenir almenys tres fills, dos amb Íñigo Jiménez ( Eneko [Ènnec] i Orti [Fortú] ), i després de morir aquest, va contreure matrimoni amb el Banu-Qasi Musa ben Fortú amb el que va tenir un fill (Musa ben Musa).

Fills d'una mateixa mare van ser per tant Ènnec Arista i Musa ben Musa, el cèlebre cabdill Banu-Qasi. Aquesta col·laboració, i la situació geogràfica a l'extrem sud del Pirineu -la dominació franca de la zona era feble-, va influir al naixement i consolidació del Regne de Pamplona.

(18) Iruñea: Les formes basques per designar a Pamplona, Iruñea o Iruña, provenen del basc arcaic *Ilon que significa "ciutat" o més exactament "lloc on es troba la ciutat" ( prové d'ili ["ciutat"; actualment hiri] + -on [sufix locatiu amb el significat de "lloc" ] ). Al nom se li va afegir la -a final de l'article (-a és equivalent als articles castellans "el" o "la") en èpoques medievals per influència de les llengües romàniques, atés que en l'època romana el basc encara no posseïa article. El topònim *Ilon era comú en l'antiguitat a les zones de parla basca, les majors urbs basques posseïen aquest nom. Junt amb Pamplona les principals ciutats basques de l'època romana que també es van anomenar *Ilon van ser Veleia (actual Iruña de Oka, a Àlaba) i Oiasso (actual Irun, a Guipúscoa). El topònim romanç Pamplona (Pompaelo > Pampilona > Pamplona) va sorgir de la mescla de Pompaelo ("ciutat de Pompeu", nom romà de Pamplona) amb la forma basca medieval per denominar a Pamplona: *Ilona.

Aquest lideratge navarrès dels vascons, que es rebel·len enfront de la dominació franca, asturiana i àrab, comportarà que, als textos francs, es comenci a utilitzar la paraula navarrès, segles abans que els navarresos la utilitzin oficialment, per designar als vascons independents del poder franc; utilitzant la paraula vascó, únicament, per designar als vascons sota poder franc.

La paraula vascó, gradualment, caurà a desús i serà rellevada per la paraula gascó; mentre que la paraula navarrès serà utilitzada en el futur per designar als bascos. Sota la influència i posterior pertinença a la corona navarresa, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, aniran fonamentant la seva actual personalitat i institucions forals, que es plasmaran definitivament sota la corona castellana.

En el 892, Sant Lleó, que va venir a evangelitzar als bascos, és decapitat a Baiona, ocupada llavors pels normands.

 

 

 

 

Comparteix aquesta pàgina!