En el segle VIII els asturians, hereus del regne visigòtic, aprofitant-se del caos generat a Bascònia pels successius atacs francs que van acabar sotmetent el Ducat de Bascònia, comencen les seves incursions al sud-oest dels territoris vascons, convertint-se Cantàbria i la Vardúlia ("terra fronterera"), l'antiga Castella, en camp de batalla entre asturians i vascons. Els asturians van aconseguir conquerir Enkarterriak (enkárterri-ák; Las Encartaciones) de Biscaia fins al riu Nervión i l'extrem nord-oest d'Àlaba. Si bé Enkarterriak van ser colonitzades per asturians, els territoris conquerits a Àlaba no ho van ser. L'expansió asturiana a Bascònia no va poder arribar més allà. En el segle VIII els àrabs dominaven la meitat sud de l'actual Euskadi, gran part d'Àlaba estava en mans sarraïnes.

Els territoris vascons d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, que no es trobaven sota domini asturià, eren governats per cabdills vascons, que, amb el sotmetiment per part de Carlemany del Ducat de Bascònia, havien quedat desconnectats de qualsevol tipus de govern, enfrontant-se a l'oest contra el Regne d'Astúries i al sud contra els àrabs.

Segons allò que s'ha indicat a alguns relats llegendaris, Biscaia va aconseguir la seva independència d'Astúries a la batalla de Padura en el segle IX, durant el regnat del rei asturià Ordoni I, derrotant les seves hosts; anticipant-se així Biscaia a Castella en la recerca d'una independència més d'acord amb les tradicions vascones, que amb la monarquia asturiana, que tractava de ressuscitar el regnat visigòtic amb els seus costums germànics. El seu primer jaun o senyor, segons aquests relats, serà el pamplonès Otsoa Orti (ochóa Orti; en català Llop Fortú), conegut també com Jaun Zuria (yaun suría, "Senyor Blanc").

Degut a l'escassetat de dades sobre aquesta època biscaïna, hi ha seriosos dubtes sobre la veracitat de la batalla de Padura i de la identitat de Jaun Zuria. Atés que aquests fets estan basats en uns relats de l'Edat Mitjana imbuïts en l'antiga religió basca. Sabem que, entre altres alçaments, durant el regnat d'Ordoni I i Alfons III els vascons sota domini asturià es van sublevar, però no hi ha cap prova de la batalla de Padura, ni de la independència de Biscaia en aquella època, possiblement sigui una llegenda sorgida d'un alçament vascó en contra dels asturians. Es considera comunament com a primer senyor històric de Biscaia a Eneko Otsoitz (enéko ochóyts; Íñigo López), que va viure en el segle XI i que donaria lloc posteriorment a la casa dels Otsoitz-Haro o López de Haro.

Per les dades que posseïm, després del sorgiment del Senyoriu de Pamplona -que posteriorment passaria a ser regne- amb Ènnec Arista, els pamplonesos van començar a incidir als territoris d'Euskadi i de Castella. A partir de mitjans del segle IX es produeixen ja diverses rebel·lions dels vascons sota domini asturià i, pel que podem observar als documents, en el segle següent, els cabdills d'aquests territoris estaven emparentats directament amb la corona pamplonesa. Una influència de Pamplona sobre aquest àmbit geogràfic culturalment afí, que es consumarà en el segle XI, amb el regnat de Sanç el Major de Navarra, annexant aquests territoris a la corona de Pamplona.

Comparteix aquesta pàgina!