A Euskadi, amb l'arribada del constitucionalisme al Govern Basc, començarà una gran polèmica entorn de l'educació. Segons els constitucionalistes, els anteriors governs bascos obligaven als pares a matricular als seus fills en basc i els negaven la llibertat de poder matricular-los en espanyol. El Govern Basc va donar totes les facilitats als pares perquè triaren el model lingüístic d'educació per als seus fills (model A [tot en espanyol amb el basc com a assignatura], model B [unes matèries en basc i altres en espanyol] i model D [tot en basc amb l'assignatura de llengua i literatura espanyoles] ).

El 17 de febrer de 2010 es van fer públics les dades del Govern Basc sobre matriculació. Després de la campanya constitucionalista per matricular als nens en espanyol: el 3,9% dels pares va triar el model per estudiar espanyol (model A), el 22,4% el model bilingüe (model B) i el 73,6% el model per estudiar en basc (model D). La consellera d'educació del Govern Basc, Isabel Celaa, va indicar que s'havien equivocat pensant que hi hauria més demanda per estudiar en espanyol i que tots els pares havien exercit plenament la seva llibertat lingüística. L'any següent, el 2011, el constitucionalisme no va fer campanya per la matriculació en espanyol.

Al març de 2010, en la "Declaració de Brussel·les", més de 20 personalitats de l'àmbit internacional, entre els quals hi havia diversos premis Nobel de la pau, com l'arquebisbe Desmond Tutu i l'expresident de Sud-àfrica Frederik de Klerk, o exprimers ministres irlandesos com John Hume i Mary Robinson, reclamen a ETA "un alt el foc permanent i incondicional, controlat per un organisme internacional independent" i al Govern Espanyol que "respongui degudament" a aquesta situació "perquè les diferències siguin resoltes i s'aconsegueixi una pau duradora".

El 24 d'abril de 2010 l'esquerra abertzale en la "Declaració de Pamplona" insta a ETA i al Govern Espanyol a respondre de forma constructiva a la "Declaració de Brussel·les". El Govern Espanyol a tots els emplaçaments fets sempre va indicar el mateix, reiterant contínuament que el Govern Espanyol no havia de moure's en res per aconseguir la pau sinó ETA.

El 25 de setembre de 2010 l'esquerra abertzale tradicional, EA, Aralar, Alternatiba, Abertzaleen Batasuna del País Basc Nord, i diversos sindicats de l'àmbit nacionalista basc signen "l'Acord de Gernika", en el que es recull la sol·licitud a ETA d'un alt el foc permanent" com a expressió de voluntat per a un abandó definitiu de les armes", així com la necessitat d'una reconciliació en la societat basca, i d'un reconeixement i reparació de les víctimes d'ambdues bandes. Els firmants es comprometen a la recerca d'un diàleg sense exclusions per a la solució del conflicte polític basc (originat, segons els firmants, per la carència del dret a l'autodeterminació del poble basc i respecte a la seva territorialitat); i sol·liciten la desaparició de qualsevol tipus d'amenaça, detenció o tortura, la derogació de la llei de partits, de la llei antiterrorista, dels tribunals especials i que es doni fi a la dispersió dels presos d'ETA.

El 10 de gener de 2011 ETA declara un alt el foc "permanent, general i internacionalment verificable", així com "el seu compromís ferm amb un procés de solució definitiu". Les forces constitucionalistes, no considerant-lo suficient, van indicar a ETA que "la societat espanyola l'única cosa que està esperant és que ETA deixi el terrorisme i entregui les armes".

El 24 de gener de 2011, en el discurs que va donar el lehendakari López al palau d'Artatza (Leioa, Biscaia), per l'ingrés de dinou nous membres al consell assessor del basc, va indicar, entre altres coses, que "la desaparició de la violència uniria definitivament el basc amb la llibertat", quelcom que va ser interpretat com una associació de la llengua basca amb el terrorisme, generant una gran polèmica, que fins i tot la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, Euskaltzaindia, que mai pren partit en temes polítics, va criticar al Lehendakari. Dies després el Lehendakari es va disculpar i va començar als mitjans de comunicació públics una campanya de promoció del Govern Basc per a la utilització en la societat del basc, volent canviar, d'aquesta manera, la imatge negativa del Govern Basc en la societat respecte a la llengua basca després del discurs del Lehendakari.

El 7 de febrer de 2011 es presenten al Palau Euskalduna els estatuts del nou partit polític de l'esquerra abertzale, Sortu ("crear"). Uns estatuts a què es rebutja clarament qualsevol tipus de violència, inclosa la d'ETA, així com l'expulsió automàtica de tot militant de Sortu que faci apologia de la violència. De la mateixa manera, es compromet a contribuir "al reconeixement i reparació de totes les víctimes originades per les múltiples violències que han tingut presència en el nostre poble en les últimes dècades".

El 23 de març del mateix any el Tribunal Suprem negarà la legalització del partit polític al·legant ser continuador de Batasuna i ser un instrument al servei del terrorisme d'ETA.

Amb el canvi de rumb de l'estratègia de l'esquerra abertzale en 2009 per abandonar la via armada i apostar per vies exclusivament pacífiques i democràtiques, el 3 d'abril de 2011, fruit de les negociacions entre l'esquerra abertzale tradicional, Eusko Alkartasuna i Alternatiba, sorgit d'una escissió d'Ezker Batua, sorgeix la coalició Bildu, integrada per independents de l'esquerra abertzale i membres d'EA i Alternatiba, per presentar-se a les eleccions forals i municipals.

L'1 de maig de 2011 el Tribunal Suprem va anul·lar les candidatures de Bildu per considerar-les també un instrument d'ETA, però el Tribunal Constitucional quatre dies després, el 5 de maig, considera que el Tribunal Suprem va vulnerar el dret a la participació política de la coalició, consagrat a l'article 23 de la Constitució Espanyola, amb la qual cosa Bildu podria presentar-se a les eleccions forals i municipals. El PP va criticar iradament aquesta resolució, considerant-la una "sentència política" impulsada pel PSOE amb l'únic objectiu que els "etarres tornessin de nou a les institucions".

En les eleccions forals i municipals del 22 de maig de 2011 Bildu obtindrà 313.231 vots i 1.138 regidors tant a Euskadi com a Navarra, convertint-se en la segona força política d'Euskadi, a escassos trenta mil vots de la primera força, el PNV, i en la quarta força a Navarra després d'UPN, PSN-PSOE i NaBai 2011 (integrada per Aralar, el PNV i independents). A 88 ajuntaments Bildu obtindrà majoria absoluta i a 25 majoria relativa que donarà lloc a 123 alcaldes de Bildu a Euskadi i Navarra, sent l'alcalde de Sant Sebastià, capital de Guipúscoa, també d'aquesta coalició. Guipúscoa va ser el territori basc a què millors resultats va obtenir, a tots els municipis guipuscoans, excepte a quatre, va ser la llista més votada i Bildu passaria a governar la Diputació Foral de Guipúscoa, sent la biscaïna governada pel PNV, l'alabesa pel PP i El Govern Foral de Navarra per una coalició entre UPN i PSN-PSOE.

Aquests bons resultats de Bildu van significar un impuls al nou rumb de l'esquerra abertzale que havia abandonat l'estratègia de la lluita armada i la debacle del constitucionalisme a Euskadi que van passar a ser la tercera (PSE-EE-PSOE) i quarta força (PP), sumant entre els dos el 36% dels vots, quan, dos anys abans, en les eleccions generals de 2008 el PSE-EE-PSOE havia estat la força més votada als tres territoris d'Euskadi. Les raons d'aquesta debacle electoral es troben en l'imatge del Govern Basc en la societat basca que, en plena crisi econòmica mundial, es visualitzava excessivament bolcat en temes identitaris o de retirada de cartells de presos d'ETA, en compte de en els problemes reals dels bascos, com l'atur o polítiques d'impuls de l'economia basca. Unes polítiques necessàries del Govern Basc a una comunitat autònoma com la basca, que sent per les seves competències semi-independent, la majoria del que afecta econòmicament a Euskadi s'ha de gestionar des d'ella.

Al setembre de 2011, després de 2 anys d'espera a la presó, Arnaldo Otegi, i també Rafa Díez Usabiaga són condemnats a 10 anys de presó, pel cas "Bateragune", per pertinença a banda armada en grau de dirigent. El lehendakari López va indicar que "acatava la sentència però que comprenia que la societat basca no l'entengués", pel fet que gràcies al que va començar a través de "Bateragune" l'esquerra abertzale va abandonar l'estratègia de la lluita armada.

El 17 d'octubre de 2011 se celebra la "Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià" al Palau d'Aiete en la qual van participar personalitats destacades de l'àmbit internacional com Kofi Annan (secretari general de l'ONU entre 1997 i 2006, Premi Nobel de la Pau 2001 i mediador de l'ONU en conflictes internacionals), Bertie Ahern (primer ministre de la República d'Irlanda durant les negociacions de pau d'Irlanda del Nord), Jonathan Powell (cap del gabinet britànic de Tony Blair durant les negociacions de pau d'Irlanda del Nord), Gerry Adams (líder del Sinn Féinn durant les negociacions de pau d'Irlanda del Nord), Gro Harlem Brundtland (exprimera ministra de Noruega) i Pierre Joxe (exministre de defensa i interior de França), així com diverses organitzacions polítiques (excepte el PP, UPyD i UPN que no van voler prendre part), sindicals i socials basques. El PSOE inicialment no va voler participar, però posteriorment participaria, encara que no va haver-hi cap representant del PSOE dels governs central o basc.

Després de la Conferència, la declaració llegida per Bertie Ahern, que seria coneguda com la "Declaració d'Aiete", instava a ETA a una declaració pública de cessament definitiu de la lluita armada i sol·licitar diàleg amb els governs d'Espanya i França per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte. D'altra banda, s'instava a donar passos amb l'objecte d'obtenir la reconciliació i el reconeixement de les víctimes i del dolor causat, i, s'instava també, al diàleg entre les diferents forces polítiques amb l'objecte d'arribar a acords per solucionar el conflicte polític existent, uns acords que posteriorment fossin referendats per la ciutadania. La majoria dels partits bascos, inclosa l'esquerra abertzale, es van mostrar d'acord amb tots els punts de la declaració, el PSOE va mostrar una posició ambigua (sense el permís del Govern d'Espanya no s'hagués pogut celebrar aquesta conferència); mentre que PP, UPyD, UPN i l'Associació de Víctimes de Terrorisme es van posicionar totalment en contra, considerant-lo "una burla a les víctimes d'ETA". L'enuig del PP va ser majúscul pel fet que, la declaració d'aquesta conferència, va ser retransmesa pels més importants mitjans de comunicació internacionals parlant d'un "conflicte polític basc" que el constitucionalisme sempre ha negat a nivell internacional, considerant-lo simple terrorisme.

Tres dies després de la lectura de la "Declaració d'Aiete", el 20 d'octubre de 2011, ETA declara un cessament definitiu de la lluita armada, expressant en el seu comunicat el seu total acord amb els punts de la declaració, i fent una crida als Governs d'Espanya i França per a un diàleg amb l'objecte d'arribar a un acord sobre els presos i el desarmament.

Per a les eleccions generals del 20 de novembre de 2011 l'esquerra abertzale tradicional, EA, Alternatiba i Aralar s'uneixen en una coalició anomenada Amaiur, rep aquest nom per ser Amaiur l'últim bastió navarrès que va resistir a la invasió castellana de 1512. Va obtenir 334.498 vots i 7 diputats tant a Euskadi com a Navarra. El PNV obtindrà 324.317 vots i 5 diputats, presentant-se a Navarra aliada amb independents través de la coalició Geroa Bai (gueróa bay; "Futur Sí") que va obtenir 42.415 vots i 1 diputat.

El 9 de maig de 2012 la condemna d'Arnaldo Otegi i Rafa Díez Usabiaga pel cas "Bateragune" serà rebaixada a 6 anys i 10 anys d'inhabilitació política, per considerar que els dos encausats no eren dirigents d'ETA. En vot particular un dels jutges va indicar que havien de ser absolts i un altre, també en vot particular, que havia de repetir-se el judici per imparcialitat. L'esquerra abertzale va considerar que aquesta era una sentència "política" l'únic objectiu de la qual era impedir que Arnaldo Otegi es presentés com a candidat a lehendakari en les eleccions al parlament basc del següent any.

El 10 de juny es presenta a Sant Sebastià (Guipúscoa) la coalició electoral Euskal Herria Bildu ("reunir el País Basc"), integrada per independents de l'esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna, Aralar i Alternatiba. L'objectiu de la coalició és presentar-se a les eleccions basques i impulsar al parlament basc polítiques sobiranistes i independentistes. Encara que els partits integrants d'aquesta coalició són els mateixos que en Amaiur, el seu canvi de nom es deu a voler unir en un futur dins d'unes mateixes sigles a tots els partits bascos independentistes i d'esquerres, a ambdues bandes del Pirineu.

El 20 de juny de 2012 Sortu va ser finalment legalitzat pel Tribunal Constitucional, per tan sols un vot de diferència, en considerar que la sentència del Suprem va vulnerar "el dret d'associació" dels membres de Sortu a la seva vessant de "llibertat de creació de partits polítics" que recull l'article 22 de la Constitució Espanyola.

El 21 d'agost el lehendakari Patxi López convoca eleccions anticipades al parlament basc per al 21 d'octubre. Els resultats d'aquestes eleccions van ser els següents: el PNV va obtenir 27 diputats; EH Bildu, 21; PSE-EE, 16; PP, 10; i UPyD, 1.

El 12 de desembre Íñigo Urkullu, president de l'Euzkadi Buru Batzar del PNV i candidat a la lehendakaritza (leéndakaritsá; presidència) del Govern Basc, va ser investit lehendakari gràcies als vots del seu partit. Les prioritats del seu mandat: la lluita contra la crisi econòmica i dotar a Euskadi d'un nou marc juridicopolític, que permeti als bascos decidir sobre el seu futur. En governar en minoria necessitarà arribar a acords amb altres partits per portar endavant les seves polítiques econòmiques i sobiranistes.

 

ENLLAÇOS D'INTERÈS

Partits Nacionalistes Bascos

Euzko Alderdi Jeltzalea - Partido Nacionalista Vasco ( EAJ-PNV) [ Centre-Dreta, Democristians ]

Sortu [ Esquerra, Socialistes ]

Aralar [ Esquerra, Socialistes ]

Eusko Alkartasuna ( EA ) [ Centre-Esquerra, Socialdemòcrates ]

Alternatiba [ Esquerra, Comunistes ]

Bildu [ Coalició formada per Sortu, EA i Alternatiba ]

Amaiur [ Coalició formada per Sortu, EA, Aralar i Alternatiba ]

Euskal Herria Bildu (EH Bildu) [ Coalició formada per Sortu, EA, Aralar i Alternatiba ]

Partits Nacionalistes Bascos específics de Navarra

Nafarroa Bai 2011 ( NaBai 2011) [ Coalició integrada per Aralar, PNV i independents ]

Geroa Bai [ Coalició integrada pel PNV i independents ]

Partits Nacionalistes Bascos específics del País Basc Nord

Abertzaleen Batasuna ( AB ) [ Esquerra, Socialistes ]

Euskal Herria Bai ( EHBai ) [ Coalició integrada per AB, independents de l'esquerra abertzale i EA ]

 

 

Partits Constitucionalistes d'Euskadi

Partido Socialista de Euskadi - Euskadiko Ezkerra - PSOE [ PSE-EE ( PSOE ) ] [ Centre-Esquerra, Socialdemòcrates ]

Partido Popular del País Vasco ( PP ) [ Centre-Dreta, Democristians ]

Unión Progreso y Democracia ( UPyD ) [ Centro-Esquerra, Centralistes ]

Partits Constitucionalistes de Navarra

Unión del Pueblo Navarro ( UPN ) [ Centre-Dreta, Foralistes ]

Partido Socialista de Navarra - PSOE ( PSN-PSOE ) [ Centre-Esquerra, Socialdemòcrates ]

Partido Popular de Navarra ( PP ) [ Centre-Dreta, Democristians ]

 

 

Federalistes d'Euskadi

Ezker Anitza - Izquierda Unida [ Esquerra, Comunistes ]

Ezkerra - Ezker Batua - Berdeak [ Esquerra, Comunistes ]

Federalistes de Navarra

Izquierda Unida de Navarra - Nafarroako Ezker Batua ( IUN-NEB ) [ Esquerra, Comunistes ]

Izquierda - Ezkerra [ Coalició entre IUN-NEB i Batzarre ]

 

 

Partit Basquista específic de Navarra

Batzarre [ Esquerra, Socialistes ]

 

 

 

 

Comparteix aquesta pàgina!