Iparralde junt amb Euskadi i Navarra conformen una realitat històrica i cultural denominada País Basc i que en l'antiguitat va rebre el nom de Bascònia, una realitat que en llengua basca sempre va rebre el nom d'Euskal Herria, sent les seves representacions polítiques el Ducat de Bascònia i el Regne de Pamplona-Nájera. Actualment, el País Basc es troba dividit entre dos estats, França i Espanya, i dins del territori espanyol en dues comunitats autònomes, Euskadi i Navarra.

El territori conegut com a Iparralde és el País Basc Continental, també anomenat en català País Bascofrancès o en basc Iparraldea (ipárralde-á; "el Nord"). Té 264.000 habitants (any 1999) i 2.978 Km² d'extensió; està integrat per tres territoris històrics: Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa. Ja en el segle XVIII, la Revolució Francesa va acabar amb les institucions forals de les regions basques continentals i, avui és el dia, que no posseeixen una entitat política pròpia.

El País Basc Nord, o les antigues regions basques que el conformen, no existeixen al mapa de França, pertany, junt amb el Béarn, al Departament de Pirineus Atlàntics i aquest, al mateix temps, a la regió d'Aquitània. El basc no és cooficial junt amb el francès, legalment no existeix.

Encara que la població bascofrancesa majoritàriament està a favor d'un departament basc (quelcom que va quedar demostrat en un referèndum no vinculant realitzat); les autoritats gal·les, encara que han realitzat diverses vegades la promesa d'un departament basc, aquest finalment no s'ha concretat. Un departament que la majoria dels bascofrancesos consideren imprescindible per a l'impuls lingüístic, cultural i econòmic del País Basc Nord.

 

 

 

 

 

Iparralde econòmicament es troba dividida en dos àmbits: la costa i l'interior. Les localitats de la costa es dediquen principalment a la pesca i sobretot al turisme; mentre que l'interior es dedica principalment a l'agricultura i a la ramaderia. La zona costanera és la més poblada; mentre que a l'interior la seva població és molt reduïda.

A finals del segle XIX, el 65% de la població bascofrancesa parlava en basc. Ara la situació és crítica (dades de 1996) només el fa el 26.4% (70.000 h.), en general, gent major i a zones rurals; un 9.3% (25.000 h.) l'entén, encara que no el parla, i la resta (64.2%) parla gascó o és monolingüe francès (169.000 h.). Si no s'aconsegueix la cooficialitat junt amb el francès i no es recolza la llengua en l'ensenyament s'estima que, en un termini de 40-50 anys, el basc haurà desaparegut completament d'Iparralde.

Per a més informació sobre el País Bascofrancès visitar la pàgina del Departament dels Pirineus Atlàntics.

 

 

 

Lapurdi

 

 

Lapurdi (lapúrdi): Labort (en castellà i català) / Labourd (en francès), també anomenada en basc Laburdi (labúrdi), té 859 Km² d'extensió i la seva població és de 219.000 habitants (any 1999), concentrada majoritàriament a la zona turística costanera. Era terra d'aquitans, a ella es trobava la ciutat romana de Lapurdum (Baiona) que li va donar nom a la regió. És el territori continental més occidental i dóna a la costa atlàntica. Són labortanes Miarritze (mi-árritsé, Biarritz), capital turística d'Iparralde, Hendaia i Donibane Lohizune (doníbané lo-ísuné, Sant Joan Lohizune). És zona turística d'importància a nivell francès.

 

Regió	Lapurdi
Any	1999
Empleats	82.245
Primer Sector	1.992
Indústria	17.205
Serveis	63.048
Empleats (%)	100
Primer Sector (%)	2,4
Indústria (%)	20,9
Serveis (%)	76,7

 

En l'època francovisigòtica, després del sorgiment del basc comú, les regions de Labort i la Baixa Navarra posseïen un basc molt semblant al dels navarresos peninsulars. Aquest basc va ser influenciat durant segles pel gascó donant lloc a un nou dialecte, el navarrès-labortà. El 19.4% de la població és bascoparlant (dades de 1996), el 9% l'entén però no el parla i el 71% parla gascó o és monolingüe francès. La capital de Labort és:

* Baiona (bay-óna, forma basca i catalana)

* Bayonne (forma francesa)

* Bayona (forma castellana)

 

 

Nafarroa Beherea

 

 

Nafarroa Beherea (nafárro-á beéreá): Baja Navarra (en castellà) / Basse-Navarre (en francès) / Baixa Navarra (en català) també anomenada en basc Behe Nafarroa (beé nafárroá) i Baxenabarre (bashénabárre). Es troba entre les regions de Labort (a l'oest) i Sola (a l'est). Té una extensió de 1.348 Km² i 30.000 habitants (any 1.999), la seva població és majoritàriament rural.

En l'època romana era terra d'aquitans. La invasió del Regne de Navarra per part dels castellans va causar la divisió definitiva dels navarresos en entitats polítiques diferenciades. Encara que els navarresos d'ambdues bandes del Pirineu han viscut separats durant quasi cinc segles, els baix navarresos continuen conservant la mateixa bandera de l'antic Regne de Navarra.

 

Regió	Nafarroa Beherea
Any	1999
Empleats	11.526
Primer Sector	3.058
Indústria	2.467
Serveis	6.001
Empleats (%)	100
Primer Sector (%)	26,5
Indústria (%)	21,4
Serveis (%)	52,1

 

Igual que a Labort, es parla el dialecte navarrès-labortà. És el territori basc, en proporció a la seva població, més bascoparlant. El 69% de la població parla basc (dades de 1996), l'11% l'entén però no el parla i el 19% parla gascó o és monolingüe francès. La capital de la Baixa Navarra és:

* Donibane Garazi (doníbané garási, forma basca)

* Sant Jean-Pied-de-Port (forma francesa)

* San Juan Pie de Puerto (forma castellana)

* Sant Joan de Peu de Port (forma catalana)

 

 

 

Zuberoa

 

 

Zuberoa (subéro-á): Sola (en castellà i català ) / Soule (en francés) també anomenada en basc soletí Xiberoa (shibéro-á) és la regió més oriental d'Iparralde i, potser, la que posseeixi una identitat pròpia més marcada. Té 15.000 habitants (any 1999) i la seva extensió és de 771 Km², la seva població és majoritàriament rural.

Va ser terra d'aquitans i actualment es parla el dialecte soletí. En l'antiguitat posseïa un basc molt semblant al dels navarresos peninsulars. Aquest basc, a més de ser influenciat pel gascó, com els anteriors, també va ser influenciat en el seu desenvolupament dialectal per la llengua aragonesa parlada actualment a Osca. El soletí posseeix arcaismes gramaticals que s'acosten en les seves formes al biscaí o dialecte occidental.

 

Regió	Zuberoa
Any	1999
Empleats	6.059
Primer Sector	1.301
Indústria	1.798
Serveis	2.960
Empleats (%)	100
Primer Sector (%)	21,5
Indústria (%)	29,7
Serveis (%)	48,9

 

És el dialecte més diferenciat fonèticament a la resta dels dialectes bascos pel seu fort component germànic ( el so ü i en alguns casos el so ö ), introduït en ell a través del gascó. Possiblement les cançons més belles fetes en basc es troben en aquest dialecte.

El 51.6% de la població és bascoparlant (dades de 1996), el 15% l'entén però no el parla i el 34% parla gascó o és monolingüe francès. La capital soletina és:

* Maule (máule, forma éuscara)

* Mauléon (forma francesa, castellana i catalana)

 

 

 

 

 

Comparteix aquesta pàgina!