Els romans van anomenar a Navarra, La Rioja i el nord-oest d'Aragó amb el nom de Bascònia i als seus habitants vascons, terme de què deriva l'actual paraula basc. Bascònia era la forma amb què es coneixia antigament al País Basc. Quan el Ducat de Bascònia va caure sota la dominació franca dels carolingis, els vascons de Pamplona, amb l'ajut dels bascomusulmans de la ribera de l'Ebre, aconseguiran independitzar-se donant lloc al Regne de Pamplona, que posteriorment serà conegut com a Regne de Pamplona-Nájera, un regne que acabarà comprenent tots els territoris poblats per bascos, i que, finalment, rebrà el nom de Regne de Navarra. El topònim Navarra, que procedeix del basc medieval Nabarra, significa "la gran plana pròxima a les muntanyes". El topònim Nabarra, amb el transcurs del temps, evolucionarà a l'actual Nafarroa, que és com es denomina actualment a Navarra en llengua basca.

La llengua originària dels navarresos va ser, per tant, la llengua basca, raó per la qual el rei navarrès Sanç VI "El Savi" l'any 1167, en un dels seus manuscrits, va denominar a la llengua basca com a "lingua navarrorum" (llengua dels navarresos). Tanmateix, la reconquista per part dels navarresos d'antics territoris vascons al sud de Navarra, que amb la conquesta àrab van quedar dins de la marca superior andalusina governada des de Saragossa i, posteriorment, del Hajibat de Saragossa, afegiria al regne navarrès una nova cultura, l'aragonesa.

La llengua aragonesa a partir del segle XIII començaria a ser absorbida pel castellà, a causa de la potència econòmica i política i, per tant, cultural de Castella, amb la qual cosa a partir del segle XIV, a l'extrem sud de Navarra, es parlarà castellà amb accent aragonès en bilingüisme amb la llengua basca parlada a la zona des d'èpoques preromanes. Sota la dominació espanyola, a partir de la conquesta de Navarra en 1512, la llengua castellana s'anirà estenent fins a la meitat i nord de Navarra i la lingua navarrorum anirà desapareixent, amb la qual cosa actualment el basc és parlat pel 9.6% de la població navarresa, un 9.8% l'entén però no el parla, mentre que el 80.6% de la població és monolingüe castellanoparlant (dades de l'any 1996).

Mort el general Franco en 1975, es comença a Espanya el procés de la transició a la democràcia. Entre determinats partits bascos (PNV, PSE-PSOE, ESEI, ANV, EPK-PCE i Democracia Cristiana Vasca) s'acorda que els futurs parlamentaris i senadors de les quatre regions basques electes en les eleccions al parlament espanyol del 15 de juny de 1977 redactessin l'estatut d'autonomia del País Basc.

El fet que l'esquerra abertzale en el seu conjunt no es presentara a les primeres eleccions generals que se celebraven a Espanya després de 48 anys, va fer que el PSE-PSOE de Navarra, que era partidari d'una autonomia comuna per a les quatre regions basques, quedara en minoria a Navarra respecte a la UCD (centredreta espanyolista), que era contrària a aquesta autonomia conjunta després de veure els resultats que va obtenir el PNV en aquestes primeres eleccions, els quals auguraven que el nacionalisme basc governaria l'autonomia conjunta, mostrant-se llavors partidària que Navarra constituïra una autonomia foral uniprovincial. La UCD a Navarra va obtenir 3 diputats (75.036 vots - 29,03%); mentre que el PSE-PSOE 2 diputats (54.720 vots - 21,17%).

La postura de la UCD, no existent a la resta d'ideologies majoritàries de Navarra, de considerar la reunificació política del País Basc en una única autonomia com una cosa pròpia de la ideologia nacionalista basca, quan era també propi de les forces d'esquerra no-nacionalistes de Navarra, donaria posteriorment naixement al navarrisme (28).

(28) El postulat polític de què el navarrès històricament ha estat una realitat diferenciada al basc és recent. Es va donar a partir de la transició a la democràcia, amb l'objecte de dotar d'identitat pròpia a la Comunitat Foral de Navarra separada de la resta de les regions basques peninsulars i enfortir, d'aquesta manera, aquesta nova identitat diferenciada. Atés que històricament no sols s'ha considerat als navarresos com a bascos sinó que fins i tot sempre es va considerar a Navarra com el bressol del País Basc, en provenir la paraula basc de la tribu que habitava des d'èpoques preromanes Navarra, La Rioja i el nord-oest d'Aragó, els vascons.

El recent d'aquest postulat polític ho podem comprovar, fins i tot, enfront del Palau de Navarra a Pamplona, seu del Govern Foral de Navarra, on s'alça el Monument als Furs, obra de l'artista Manuel Martínez de Ubago y Lizarraga, que va ser construït en 1903 i costejat per subscripció popular en defensa del règim foral navarrès i com a protesta després de l'intent del ministre d'hisenda Germán Gamazo, en 1893, de suprimir els furs de Navarra, equiparant contributivament a Navarra amb la resta de les províncies espanyoles i ignorant les seves peculiaritats. L'episodi de contrafur és conegut com "La Gamazada".

A la seva part superior posseeix una matrona de bronze, que simbolitza Navarra i subjecta les cadenes de l'escut a la seva mà dreta i la Llei Foral, a l'esquerra.

A la part inferior posseeix cinc plaques de bronze en espanyol i basc amb diversos textos al·legòrics als drets, llibertats i història dels navarresos. A una de les plaques en basc escrita en caràcters llatins podem llegir el següent:

“Gu gaurko euskaldunok, gure aitasoen illezkorren oroipenean, bildu gera emen gure legea gorde nai degula erakusteko”

[ “Nosaltres, els bascos d'avui, per respecte a la memòria dels nostres avantpassats, ens hem reunit aquí per mostrar que volem viure segons la nostra pròpia llei” ]

En una altra placa també en basc, però en aquest cas utilitzant caràcters ibèrics, simbolitzant així l'orgull dels bascos per ser un poble preromà que mai s'ha deixat sotmetre, s'indica el següent:

“guk, euskaldunok, ez dugunok beste jaunarik Jainkoa besterik, atzerritarrari ostatu gozoa eman ohi diogu, baina ez dugu bere uztarria jasan nahi. Entzun ezazue ongi, gure seme-alabok”

[ “Nosaltres, els bascos, que no tenim un altre senyor que Déu, acostumem a donar acollidor alberg a l'estranger, però no volem suportar el seu jou. Sentiu-ho bé vosaltres, els nostres fills” ]

A l'octubre de 1978, a causa del camí traçat per la dreta espanyolista de Navarra per dividir el País Basc en dues comunitats autònomes, el Partit Socialista d'Euskadi es dividirà també i sorgirà d'ell el Partit Socialista de Navarra (PSN-PSOE); ajustant-se a partir de llavors el Partit Socialista d'Euskadi (PSE-PSOE) només a l'àmbit geogràfic de les tres regions basques occidentals. Amb això començarà un llarg procés de divisions a tots els àmbits, per exemple, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) no tindria una confederació navarresa separada de la resta de les regions basques fins a l'any 2004.

Després de moltes negociacions, es va esperar als resultats obtinguts al parlament de Navarra per saber si Navarra finalment formaria o no part de l'autonomia conjunta. A la redacció de la constitució espanyola s'afegiria la disposició transitòria quarta, a través de la qual, si el parlament de Navarra ho estimés oportú, es podria celebrar un referèndum perquè els navarresos decidissin la seva incorporació a una autonomia conjunta amb la resta dels bascos. Part dels membres de la UCD de Navarra es van mostrar totalment en contra de la disposició transitòria quarta, considerant-la una cessió als nacionalistes bascos, amb la qual cosa van formar un nou partit, Unión del Pueblo Navarro (UPN), donant lloc a la ideologia navarrista els màxims exponents de la qual van ser la seva ferma oposició a qualsevol reunificació del País Basc, per considerar-la un objectiu polític nacionalista basc, la defensa de la foralitat navarresa i el seu profund sentiment d'espanyolitat.

A causa del canvi de rumb del nou Partit Socialista de Navarra, procliu després a una Navarra separada de la resta de regions basques, encara que l'esquerra abertzale (Herri Batasuna, HB) es va presentar i va obtenir 9 diputats al parlament navarrès electe el 3 d'abril de 1979, la majoria dels diputats navarresos van decidir finalment no formar part de l'òrgan preautonòmic basc (Consell General Basc), ni de la futura autonomia basca.

D'aquesta manera la Comunitat Autònoma del País Basc amb capital a Pamplona es va fer impossible, sorgint dos estatuts d'autonomia: el de Gernika, que aglutina a les regions basques occidentals i que donaria lloc a la Comunitat Autònoma del País Basc o Euskadi; i d'altra banda la Llei de l'Amillorament Foral Navarrès, que engloba només a Navarra. Donant-se a partir de llavors la paradoxa històrica que Navarra, que va ser la fundadora en l'època francovisigòtica de la Bascònia (topònim antic que actualment es denomina País Basc) que es va estendre a ambdues bandes del Pirineu, fruit del lideratge navarrès de totes les tribus basques, estigui legalment fora del País Basc. Quelcom semblant a què la província de Burgos, bressol de Castella, es trobi fora de Castella.

Una de les conseqüències de la divisió legal del País Basc en dues comunitats autònomes és que avui en dia Vitòria, capital dels bascos occidentals, no sigui considerada a nivells legals per l'Estatut de Gernika com a capital oficial de la Comunitat Autònoma del País Basc; sinó com una mera capital administrativa, a la que es troben les institucions comunes d'alabesos, guipuscoans i biscaïns; atés que es considera que aquesta oficialitat de capital del País Basc només la pot ostentar Pamplona, capital històrica dels vascons (nom antic per denominar als bascos) i posteriorment del Regne de Navarra.

Mentre a Euskadi es va fer un referèndum a què l'Estatut de Gernika (un estatut que deixa la porta oberta a la incorporació de Navarra al mateix) va ser aprovat majoritàriament per la ciutadania basca occidental el 25 d'octubre de 1979. A Navarra, al contrari, no va haver-hi cap referèndum per aprovar el seu autogovern; intentant evitar, d'aquesta manera, el debat suscitat dins de la societat navarresa per a la integració junt amb les altres regions basques en una mateixa entitat política. L'autogovern navarrès, per tant, va sorgir de l'augment del nivell competencial de la Diputació Navarra, ja existent en l'època franquista, a través de la Llei de l'Amillorament Foral Navarrès.

Si bé durant els successius governs nacionalistes bascos que van governar des de la transició Euskadi durant 30 anys han estat escassos els casos de corrupció i sense arribar a afectar aquests governs; a Navarra, al contrari, els successius governs constitucionalistes que han governat Navarra, des del començament, s'han vist immersos en successius casos de corrupció que han portat a la destitució o dimissió de presidents, i, fins i tot, a l'ingrés a la presó d'un expresident de Navarra.

El 3 d'abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions al parlament foral de Navarra amb el resultat següent:

UCD, 20 escons (68.040 vots); PSN-PSOE, 15 (48.289); UPN, 13 (40.764); HB, 9 (28.244); Agrupaciones Electorales de Merindades, 7 (17.282); Nacionalistas Vascos, 3 (12.845); Partido Carlista, 1 (12.165); Unión Navarra de Izquierdas, 1 (7.419); i Agrupación Electoral Independientes Forales Navarros, 1 (3.729)

El 19 d'abril de 1979 Jaime Ignacio del Burgo Tajadura va ser triat president de la Diputació Foral de Navarra pel partit Unión de Centro Democratico (UCD) que va ser el més votat (actualment milita en el Partit Popular de Navarra). Un any més tard, el 28 d'abril de 1980, va ser destituït com a president. Va ser acusat pels seus companys de corporació d'una suposada malversació de fons de l'administració foral.

El parlament foral va acordar el 14 d'abril de 1980 exigir la seva dimissió que del Burgo no va acceptar i, el 28 d'abril del mateix any, la Diputació va acordar la seva destitució. Del Burgo va recórrer a l'Audiència Territorial de Pamplona qui el 26 de juny de 1981 va dictar a favor de la Diputació. El deposat president va recórrer llavors al Tribunal Suprem qui al novembre de 1983 va revocar la resolució de l'Audiència i va donar la raó a del Burgo. Després d'invalidar els tribunals de justícia la seva destitució, va tornar a ocupar aquest lloc entre el 14 de gener i el 4 de maig de 1984.

En 1980, en aprovar la Diputació la destitució com a president de Jaime Ignacio del Burgo, Juan Manuel Artza Muñazuri va passar a exercir interinament la presidència de la Diputació. El 29 de setembre d'aquest mateix any va ser triat president de la Diputació com a candidat proposat per UCD. Durant el seu mandat va presidir la comissió de Navarra que va negociar amb l'Estat, entre 1980 i 1982, el Pacte d'Amillorament i reintegració del Règim Foral de Navarra, aprovat per Llei Orgànica de 16 d'agost de 1982. D'aquesta manera Navarra no aprovaria el seu autogovern en un referèndum, al contrari que a Euskadi. El 15 de gener de 1984, després de la reposició de Jaime Ignacio del Burgo en la presidència de la Diputació, va tornar a la seva anterior condició de vicepresident fins a 1984.

En les eleccions al parlament de Navarra del 8 de maig de 1983 Gabriel Urralburu Tainta va encapçalar la llista del PSN (Partit Socialista de Navarra) i va ser el candidat d'aquest partit a la presidència del Govern de Navarra, càrrec que va ocupar, en ser la llista més votada: PSN-PSOE, 20 escons (94.737 vots); UPN, 13 (62.072); Coalición AP-PDP-UL, 8 (37.554); HB, 6 (28.055); i PNV, 3 (18.161).

El 10 de juny de 1987 es van celebrar eleccions forals que van tenir el resultat següent: PSN-PSOE, 15 escons (78.338 vots); UPN, 14 (69.311); HB, 7 (38.111); CDS, 4 (20.978); Eusko Alkartasuna, 4 (19.821); Unión Demócrata Foral, 3 (17.648); AP, 2 (11.903); i Euskadiko Ezkerra, 1 (9.614); amb la qual cosa Gabriel Urralburu tornaria a repetir com a president foral navarrès.

En les eleccions al parlament de Navarra del 26 de maig de 1991 Juan Cruz Alli va encapçalar la llista d'UPN, que va resultar ser la que va obtenir nombre més gran de vots, en unificar-se, al voltant d'UPN, tot el vot de centredreta constitucionalista: UPN, 20 escons (96.005 vots); PSN-PSOE, 19 (91.645); HB, 6 (30.762); Eusko Alkartasuna, 3 (15.170); i IUN-NEB, 2 (11.167). Per tant, Juan Cruz Alli Aranguren seria el pròxim president de Navarra.

En 1994 es va fer públic per part del periòdic Diario 16 l'enriquiment il·lícit de l'expresident navarrès Gabriel Urralburu, unes acusacions de corrupció que inicialment van ser negades per ell però que li van obligar a renunciar a la seva reelecció com a secretari general del PSN-PSOE, sent substituït per Javier Otano Cid, que era president del parlament foral de Navarra i vicesecretari general del PSN-PSOE. En 1998 Urralburu seria condemnat a 11 anys de presó i 780 milions de pessetes de multa (600 per subornació i 180 per frau).

Al març de 1995, Alli, per desavinences amb UPN, abandona el partit i pren la decisió d'encapçalar la llista electoral de Convergencia de Demócratas Navarros (CDN), presenta la seva dimissió i continua en funcions fins a la presa de possessió del nou president.

En les eleccions al parlament de Navarra del 28 de maig de 1995, Javier Otano encapçalarà la llista del PSN, els resultats van ser els següents: UPN, 17 escons (91.163 vots); PSN-PSOE, 11 (62.021); CDN, 10 (55.153); IUN-NEB, 5 (27.773); HB, 5 (27.404) i Eusko Alkartasuna 2 (13.568).

Otano designat com a candidat a la presidència del Govern de Navarra, va ser triat president amb els vots de PSN, CDN i EA. Al juliol de 1995 va prendre possessió com a president del Govern de Navarra, càrrec que va ocupar fins a juny de 1996, moment en què va dimitir a causa de la polèmica sorgida sobre els escàndols de corrupció del PSN i de l'etapa en què va ser president Urralburu. Otano va ser jutjat pel "Cas Urralburu" sent absolt per prescripció del delicte. En el judici l'expresident navarrès va indicar que els diners es trobaven en un compte suís al seu nom "perquè Urralburu li va assegurar que era uns diners reservats per a futures necessitats del partit".

Durant el mandat d'Otano es va dur a terme l'òrgan de col·laboració Euskadi-Navarra que va englobar diverses matèries d'interès per a les dues comunitats. Un òrgan que va ser aprovat majoritàriament tant al parlament de Vitòria com al de Pamplona. UPN va ser l'única força política que es va oposar a aquest conveni, ja que va indicar que era el principi per a la unitat entre Euskadi i Navarra i que comportaria, a la llarga, la desaparició de Navarra com a comunitat diferenciada a Euskadi.

Després de la dissolució de l'anterior govern el 18 de setembre de 1996 Miguel Sanz Sesma d'UPN, la força amb més diputats, va accedir a la presidència del Govern de Navarra, la seva primera acció en el govern va ser anul·lar l'òrgan de col·laboració entre Euskadi i Navarra.

En les eleccions forals del 13 de juny de 1999 UPN va obtenir 22 escons (125.497 vots); PSN-PSOE, 11 (61.531); EH, 8 (47.271); IUN-NEB, 3 (20.879); CDN, 3 (20.821); i Eusko Alkartasuna - PNV, 3 (16.512). Miguel Sanz tornarà a presidir el govern de Navarra.

El 28 de maig de 2003 es van celebrar de nou eleccions al parlament de Navarra en les quals UPN va obtenir 23 escons (126.725 vots); PSN-PSOE, 11 (64.663 vots); IUN-NEB, 4 (26.834 vots); Aralar (escissió de l'esquerra abertzale per estar en contra de la lluita armada d'ETA), 4 escons (23.697 vots); CDN, 4 escons (23.437 vots); i Eusko Alkartasuna - PNV, 4 escons (22.727). En aquestes eleccions l'esquerra abertzale no va poder participar per estar il·legalitzada i demanaria per a les eleccions el vot nul que va ascendir a Navarra a 21.296 vots, equivalent a 3 diputats (restats dels vots nuls el percentatge de nuls que comunament es repeteixen en totes les eleccions). Després dels resultats UPN i CDN configuraran un govern de coalició presidit per Miguel Sanz.

En les eleccions del 27 de maig de 2007 el nacionalisme basc contrari a l'existència d'ETA es coalitzarà en un únic partit, Nafarroa Bai ("Sí a Navarra"), que seria el segon més votat en les eleccions: UPN-PP, 22 escons (138.031 vots); Nafarroa Bai, 12 (77.625 vots); PSN-PSOE, 12 (73.135); CDN, 2 (14.259) i IUN-NEB, 2 (14.244). L'esquerra abertzale demanaria el vot per a la llista d'ANV que es va considerar continuadora de Batasuna i, per tant, no legal, amb la qual cosa els vots emesos a aquesta llista es van considerar nuls, ascendint els vots nuls a 18.096 que s'haguessin convertit en 2 escons (restats dels vots nuls el percentatge de nuls que comunament es repeteixen en totes les eleccions).

Després de les eleccions, en no tenir majoria absoluta una coalició entre UPN-PP més CDN, es pacta un govern de coalició entre Nafarroa Bai, PSN-PSOE i IUN-NEB, que sí que tenien aquesta majoria absoluta, a través del qual Fernando Puras, del PSN-PSOE, seria president de Navarra. Tanmateix, la direcció del PSOE s'oposa a aquest govern de coalició d'esquerres i obliga al PSN a abstenir-se en la votació al parlament de Navarra perquè UPN més CDN poguessin governar Navarra en minoria. D'aquesta manera, Miguel Sanz tornaria a ser president de Navarra.

El fet que la direcció del PSOE, sent un partit socialdemòcrata, evités un govern d'esquerres a Navarra i recolzés amb la seva abstenció un govern de centre dreta, es devia a la imatge que es transmetria del PSOE en l'opinió pública espanyola en governar a Navarra junt amb un partit nacionalista basc com Nafarroa Bai. S'hauria interpretat que el PSOE hauria fet alguna cessió als nacionalistes bascos amb l'objecte d'aconseguir la reunificació política del País Basc, la qual cosa faria que el PSOE perdés vots a nivell espanyol, atés que, el PP, sempre ha difós en l'opinió pública espanyola que qualsevol política d'unió d'Euskadi i Navarra en una única comunitat autònoma significaria una cessió als nacionalistes bascos que volen "trencar" Espanya, convertint la defensa de la separació del País Basc en dues comunitats autònomes (Euskadi i Navarra) en un tema d'estat.

Per a les eleccions al parlament foral del 22 de maig de 2011 UPN i PP es presenten per separat. Eusko Alkartasuna sortirà de la coalició Nafarroa Bai amb el que aquesta es passarà a anomenar Nafarroa Bai 2011 (independents + Aralar + PNV). EA es presentarà en coalició amb Alternatiba i independents de l'esquerra abertzale a través de la coalició Bildu. Els dubtes d'Aralar sobre la trajectòria que tindria a llarg termini els passos que estava donant l'esquerra abertzale cap a les vies exclusivament polítiques i democràtiques no permetrien presentar-se a aquestes eleccions en una coalició entre l'esquerra abertzale, Aralar, Eusko Alkartasuna i Alternatiba, uns dubtes a què es va unir les pressions del PNV que no volia presentar-se a les eleccions a Navarra en coalició amb l'esquerra abertzale, el seu màxim rival polític. Batzarre també se separarà de Nafarroa Bai indicant que en aquesta coalició primava més el nacionalisme basc que la ideologia d'esquerres, amb la qual cosa s'unirà a IUN-NEB conformant la coalició Izquierda-Ezkerra. Els resultats de les eleccions van ser els següents: UPN, 19 diputats (111.474 vots); PSN-PSOE, 9 (51.238); Nafarroa Bai 2011, 8 (49.827); Bildu, 7 (42.916); Partit Popular, 4 (23.551); i Izquierda-Ezkerra, 3 (18.457).

Davant els resultats UPN, que fins i tot unit als diputats obtinguts pel Partit Popular no aconseguia majoria absoluta, es veu obligat a entrar en negociacions amb el PSN. El PSN, en aquest cas, no es va plantejar una coalició alternativa d'esquerres atés que hauria de pactar amb Bildu, i els seus integrants independents de l'esquerra abertzale encara eren associats amb ETA. D'aquestes negociacions entre UPN i PSN-PSOE va sorgir un govern de coalició, entre els dos partits, amb Yolanda Barcina, d'UPN, com a presidenta de Navarra. Un govern de coalició que va tenir una curta existència ja que el 14 de juny del 2012 Yolanda Barcina, en perdre la seva confiança en el vicepresident de Navarra, Roberto Jiménez, que al mateix temps era secretari general del PSN-PSOE, l'expulsa del govern, amb la qual cosa automàticament el govern de coalició va quedar trencat i UPN governarà, a partir de llavors, en solitari i en minoria parlamentària.

La Comunitat Foral de Navarra o Nafarroako Foru Erkidegoa (nafárroakó fóru erkídego-á), com hem indicat anteriorment, en la transició a la democràcia a Espanya va conformar una comunitat autònoma uniregional, separada de la resta de regions basques peninsulars, aglutinant els habitants de l'Alta Navarra, amb capital a Pamplona - Iruña. A aquesta ciutat resideix el president del Govern Foral de Navarra, així com el Parlament de Navarra i totes les institucions de la comunitat.

 

* Iruñea (irúnye-á; forma utilitzada actualment en valls del nord de Navarra per denominar a Pamplona en basc i que la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, Euskaltzaindia, va prendre com a forma estàndard per al basc).

* Iruña (irúnya, forma que va prendre com a oficial l'Ajuntament de Pamplona i la utilitzada correntment per la majoria de la població bascoparlant des de fa segles per denominar a Pamplona en basc).

* Pamplona (forma castellana i catalana).

 

Navarra (País Basc Oriental) té 642.051 habitants (any 2011) i la seva extensió és de 10.391 Km².

Junt amb Euskadi (País Basc Occidental), posseeix els nivells d'autonomia més alts existents a Espanya i a Europa, si bé el seu nivell d'autogovern és inferior al d'Euskadi. Navarra, posseeix un alt grau de desenvolupament econòmic, tecnològic i de qualitat de vida.

L'any 2004 sent 100 l'índex mig de convergència europea, va obtenir 110,02 punts de mitjana, és a dir, va superar en 10,02 punts la mitjana europea en desenvolupament econòmic. Sent Navarra la tercera comunitat autònoma a nivell espanyol, darrere de la Comunitat de Madrid (114,85), que alberga la capital d'Espanya, i Euskadi (112,98).

De les 251 regions europees existents a l'Unió Europea en aquella època, Navarra, va ocupar el lloc 50 en PIB per capita; mentre que la Comunitat de Madrid va ocupar el lloc 32 i Euskadi el 49.

 

Regió	Navarra
Any	2001
Empleats	242.254
Primer Sector	13.146
Indústria	92.829
Serveis	136.279
Empleats (%)	100
Primer Sector (%)	5,4
Indústria (%)	38,3
Serveis (%)	56,3

 

 

 

 

Comparteix aquesta pàgina!